"ELX" o "ELIG"?

Segons el DCVB han existit estes variants ortogràfiques per a la paraula ELX [έ̞ʎʧ]: 

Helx (Jaume I, Cròn. 427); Ellch (Pere IV, Cròn. 96); Eltx (Col. Bof. xxxix, 119); Elix (Pere IV, Cròn. 338); Elig (Ardits, i, 385; doc. a. 1629, ap. Archivo, iv, 204); Elxe (Muntaner Cròn., c. 12).

Amb una ullada al CIVAL, també trobem des d'època molt recent Elx (la més antiga, 1277), Eltche (1280), Elyche (1280), Elig (1295), Elg (1295), Elch (1298), Eltx (1300), et alii. Totes estes formes en diuen molt sobre la morfologia d'esta paraula des del seu origen. Més exemples: 

Libre dels fets

CRÒNICA de Ramon Muntaner

Segunda partya Coronica general de España... Pere Antoni Beuter - 1551

Epítome del Origen y Grandezas del Idioma Valenciano de Carlos Ros - 1734

En mossàrab la -Ce/i- [ke/i]  palatalitza > [c] > [ʧ]: CIMICE  (> var. CIMICA) [kímika] > xinxa [ʧínʧa]. 

En el cas que tractem, ens remuntem a un mot llatí ILLICI [ílliki]  >[éllice] > [elliʧe], d'ací la, potser, la grafia Elyche testimoniat en el Llibre de la Cort de Justícia de València, 1280. En un estadi primitiu haguera pogut existir de  [elliʧe] >  [έ̞lliʧ(e)]: Elix, Elig...; també  [elliʧe] > [έ̞ʎ(i)ʧe]: Elxe, Eltche...; i [elliʧe] > [έ̞ʎ(i)ʧ(e)]: Helx, Ellch, Eltx, Elx, Elg, Elch, etc. 

Que Elig puga respondre a una antiga pronuncia [eliʧ] ho deduïm per toponímia de les mateixes característiques i morfologia:

CALICE [kálike] > [káliʧ(e)] > Càlig [káliʧ]; o TIRICE [tírike] > [tíriʧ(e)] > Tírig [Tíriʧ]. Tírig  i Càlig han patit la mateixa evolució, però estes han conservat la -i-, Elx no. Escriure "Elig" seria pronunciar "έ̞liʧ".

Per què amb -x-? La -x- era una [ʧ]? No seria millor "Eltx"? No. Ací en parle: http://sergiischola.blogspot.com/2021/07/punxar-o-punchar.html 

La -x- inicial i després de consonant es pronuncia [ʧ] com veem en Jaume I i al llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina (1277). No hem de caure en la fal·làcia que Elx seria "έ̞ʎʃ" i que escrivim "Elx" per influència del català oriental.